Semblava una tasca impossible però és que nosaltres som molt espavilats. El divendres, mentre estàvem sopant a l'Orfeó, vam rebre una carta del Tió demanant-nos ajuda perquè s'havia perdut i no sabia on era. Només ens va donar com a pistes que veia un riuet, molts arbres i una font.
Amb aquestes pistes, una brúixola i uns quants prismàtics ens vam posar a buscar-lo. I tot cridant i cridant vam arribar als voltants de l'ermita de St. Medir, a Collserola.
El Tió ens havia deixat unes pistes en forma de caramels perquè poguéssim seguir la seva pista, i així va ser com vam trobar-lo solet en una arbreda molt bonica. Per animar-lo li vam cantar unes quantes cançons i vam haver de posar-lo ràpidament en un cotxe per dur-lo a l'Orfeó perquè va posar-se a ploure. Quina llàstima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada