Bolets i Amanida passats per aigua

Entre esternuts i mocadors. Així vam acabar aquest diumenge en una jornada micològica frustrada i passada per aigua. Bé, així hauríem acabat de no ser per la magneficiència i bonhomia de la família Cordero que va acollir a les 11 famílies amanides a casa seva, evitant un refredat que es donava per segur.

L'estona que vam ser a la muntanya va anar molt bé: vam trobar alguns boletets, tots desconeguts, que mostraven que encara falta una setmana per convertir-se en bolets adults. Vam poder córrer, trobar elements de tardor... i caminar sota la pluja, cosa que sempre s'agraeix.

Bé, vista l'experiència i el fracàs d'arribar a casa amb el cistell buit, emplacem a tota l'AMANIDA a tornar a provar-ho ben aviat.

Arriba el CIRC!!

El passat divendres 21 vam fer les nostres primeres classes de CIRC. Uf, què difícil...

Primer vam començar a entrenar la corda fluixa, i tot i que anàvem tocant de peus a terra va resultar-nos força difícil.
També vam aprendre a pintar-nos de paiassos i vam construir les nostres pròpies boles de malabars: tres globus, arròs i ampolles petites d'aigua. Així de fàcil. Ara només cal aprendre a fer-les anar.

Comencem els RACONS

Aquesta setmana hem començat a jugar als RACONS. I ha anat molt i molt bé.
Per una banda hi havia el racó de perruqueria: pentinar, posar clips, retallar i, com no, maquillar-se

També hem muntat el racó dels trencaclosques, el dels instruments "peculiars" made in Jacob, i el de dibuix i pintura.

El mes següent, uns altres

Pizzeros per un dia

El divendres passat ens vam posar els davantals i apa, a amassar!! Una mica de farina per aquí, una mica d'oli, un pessic de sal i el toc de vi blanc (poquet, e!). I ja tenim la massa per fer una pizza, bé, una coca que no ha de reposar però que dóna el pego com a pizza.

I després ve el moment de la imaginació!! Pernil dolç, formatge, orenga, tomàquet, rúcula, frankfuts, olives, bacó... I a esperar... Una mica més... una mica més...

I ja està!! Formidables, oi??

Preparem Sant Medir

El passat divendres vam començar a escalfar motors i preparar-nos per celebrar Sant Medir, la festa dolça de Gràcia.

Primer hem fet uns caramels boníssims... d'aire! Sí, sí, hem embolicat amb papers brillants i de colorins boletes i els hem convertit en caramels ficticis. I després, amb ells, hem omplert les alforges dels cavalls que ens han vingut a visitar a la sala i que es poden veure a les fotografies.

Creem la nostra pròpia història

L'activitat d'aquesta setmana ens ha fet reposar una mica després de la gran desfilada de disfresses de la setmana passada.

Aquest divendres hem creat una historieta entre tots però d'una forma molt original.

Primer de tot hem pintat i retallat dibuixos impresos que cada nen/a ha triat del total que hem portat. Cadascú n'ha pintat dos o tres, i amb ells, i sobre un gran i llarguíssim paper d'embalar, hem anat enganxant-los de tal forma que hem anat creant un conte xulíssim.

Festa de disfresses

El divendres 12 de febrer hem convertit la sala de l'Orfeó en una autèntica passarel·la. Sí, sí, una passarel·la per on han desfilat i saludat princeses, la Campaneta, l'Spiderman vermell i el negre, una dimònia escuada, l'Aladí, en Rayo McQueen, la Gallina caponata, cavallers... i moooolts més. En breu podrem veure la desfilada.

Preparem el Carnestoltes

El Rei Carnestoltes ja s'apropa, i no el podem cuidar una mica. Amb tal fi hem posat mans a l'obra i ens hem fet banyes de dimoni, orelles de conill, banyes d'unicorn... Tot ben pintat, empurpurinat i guarnit amb tot allò que ens ha semblat. Xulíssim!!
Però no ens hem aturat aquí, sinó que ens hem currat uns magnífics antifassos superoriginals: més purpurina, plomes de colors, formes diverses. I, és clar, al final, a muntar un bon guirigall, que d'això es tracta el Carnestoltes.
Visca la rauxa i la xerinola! Que comenci la festa!!

DISCOTECA!!!

Sí, sí, és cert. El divendres passat vam convertir l'espai de trobada a l'Orfeó en una autèntica discoteca... infantil i no tan infantil. Després d'observar durant setmanes l'interès dels nens i nenes pel grup de ball de swing que ocupa la sala després que nosaltres la deixem lliure vam decidir dedicar un divendres a ballar.
I no només vam fer balls infantils de rotllanes i grups sinó que vam acabar seguint la coreografia d'aeròbic de la Natàlia. 6, 7, 8... dreta!! Sota aquesta mena de crits ens vam moure tots, més o menys alhora, durant una bona estona. Quan la suor començava a regalimar i s'observaven les primeres baixes vam decidir acabar la sessió amb una barreja de ioga-estiraments.

Tota una activitat a repetir.

Caguem el Tíó

Després de rescatar el Tió de Collserola on s'havia perdut, hem estat una setmana alimentant-lo i deixant-lo reposar. I el seu agraïment ha estat INFINIT!!
Després de cantar-li unes quantes cançons l'hem ajudat a cagar amb el típic

Caga Tió,

torrons d'avellana

torrons de pinyons,

Caga Tió

I ens ha cagat moltíssimes coses per poder jugar i entretenir-nos a l'Orfeó els divedres: pintures, plastelina, colors, retoladors, jocs...

Llàstima que a l'estoneta ja havia marxat. Fins l'any vinent Tió

Hem trobat el Tió

Semblava una tasca impossible però és que nosaltres som molt espavilats. El divendres, mentre estàvem sopant a l'Orfeó, vam rebre una carta del Tió demanant-nos ajuda perquè s'havia perdut i no sabia on era. Només ens va donar com a pistes que veia un riuet, molts arbres i una font.
Amb aquestes pistes, una brúixola i uns quants prismàtics ens vam posar a buscar-lo. I tot cridant i cridant vam arribar als voltants de l'ermita de St. Medir, a Collserola.
El Tió ens havia deixat unes pistes en forma de caramels perquè poguéssim seguir la seva pista, i així va ser com vam trobar-lo solet en una arbreda molt bonica. Per animar-lo li vam cantar unes quantes cançons i vam haver de posar-lo ràpidament en un cotxe per dur-lo a l'Orfeó perquè va posar-se a ploure. Quina llàstima

Divendres 11: Fem el pessebre

El divedres passat dia 11 ens vam reunir per fer el pessebre de l'Orfeó. Al nostre grup es van ajuntar força nens i nenes d'altres seccions de l'Orfeó, i entre els uns i els altres vam fer un pessebre INCREIBLE! Mireu si n'és d'increiblement bonic que vam aconseguir que es mostrés a l'entrada de l'Orfeó.

Els més menuts van confeccionar arbres naturals amb peus de plastilina; estels purpurinejats, núvols, neu, muntanyes, més estels...

Mentrestant, els més grandots ajudats pels pares, mares i avis es van dedicar a confeccionar les figures: no hi falta ningú, hi ha des del Jesuset als tres Molt Honorables Reis Màgics, ànecs, peixos... etc

Si mireu les fotos podreu veure que vam ser un munt de colla que durant una hora llarga, sí sí, una hora llaaaaarga, ens vam dedicar a fer el pessebre oficial de l'Orfeó 2009.

Juguem amb tendes i capses

Aquest divendres hem fet una activitat de joc lliure utilitzant tendes i capses. Hi havia tendes de diferents formes i tamanys que s'han convertit en escoles, botigues, casetes de la caputxeta... Imaginació al poder!
I amb les capses no diguem! Que si un trenet, que si carreres de cotxes, casetes, llits,...

Fem instruments

El pròxim divendres 13 de novembre ens proposem crear instruments musicals amb materials reciclats amb els quals poder fer després un bon guirigall.

O sigui que tenim tota una setmana per anar recollint materials així com idees bones i novedoses: maraques, flautins, trompetes... Els músics de Brémen es quedaran curts al nostre costat.

Trobem la Maria la Castanyera

Aquest diumenge hem anat a Collserola a buscar castanyes a la font de Can Lloses. I quina ha estat la nostra sorpresa quan ens ha aparegut la Maria la Castanyera. Com ella necessitava les castanyes que nosaltres havíem collit per poder-les coure i repartir entre els nens i nenes, els hi hem donat i a canvi ens ha explicat una historieta que li va passar la setmana passada.

Al cap d'una estona de cantar ha hagut de marxar per cuinar i ens ha demanat que busquéssim les castanyes que se li havien caigut pel camí. La llàstima ha estat que algú havia passat abans que nosaltres i només n'hem trobat cinc.

Però al final de tot ens esperava la gran sorpresa: ens havia deixat un gran cistell amb les castanyes ben calentones, boniatos i una mica de beguda.

Gràcies Maria